For all of you who are reading us for the first time, HERE we explain what is this all about. | Pels qui ens llegeixen per primer cop us expliquem AQUÍ de què va tot això. | Para quienes nos leen por primera vez os explicamos AQUÍ de qué va todo esto.
… per fare sesso con me? Estem a la cuina del meu pis. Acaba de dutxar-se i la seva roba bruta dóna voltes a la rentadora (encara que la pudor densa i apegalosa d’aquesta s’ha quedat enganxada arreu del pis fora de la màquina). Jo vaig preparant esmorzar. Aquest matí he sortit de casa a dos quarts de vuit, ara toquen les deu i encara no he menjat res. —Quanto mi paghi per fare sesso con me?, torna a demanar. Trigo un parell de segons a encaixar la pregunta —mateix temps que trigo a avaluar les meves possibilitats si la situació capgirés vers un desenllaç violent— i quan ho faig, m’adono que és el moment de posar les coses al seu lloc. Continue reading “Quanto mi paghi…“
Per primera vegada després de més de tres mesos em toca pagar un compte assegut a la taula d’un restaurant. Som quatre, els uns al costat dels altres al voltant d’una tauleta de terrassa on hem xerrat, rigut, begut i compartit tapas i postres. Passo la targeta pel datàfon i seguidament em concentro a desar-la novament dins del meu moneder. En aixecar la vista un altre cop vers la resta de comensals amb qui comparteixo… Metamorfosi. Continue reading “Metamorfosi”
Cette fois, il n’y a pas de Catalan ni d’Espagnol. Il y a quelques jours, j’ai dû faire un essai de l’examen de fin de cours de Français B1. Alors, je pratique. Lorsque je lirai ce texte dans quelques années, j’espère qu’il me fait mal aux yeux, exactement de la même manière que mes premiers posts en catalan le font chaque fois que je les relis maintenant. Pour tout il y a un début (et… une fin). Continue reading “CoB1d-19”
‘Vamos a comenzar…’ sento. I tan ràpid com aquella ‘r’ és empesa fora de la boca del doctor, a la cara dorsal de la meva mà dreta s’obre un tall mut i carmesí que la recorre tot just per sobre de l’os metacarpià que ara es disposen a reparar, com si la frase mateixa fos la fulla del bisturí. Continue reading “Osteosíntesi”
A veces esperamos a otro momento para vivir. A un mejor día, semana, mes, año… “ahora no”, nos decimos a veces. Tanta es la fe en que domos inmortales, que todo lo dejamos para luego.
En ocasiones, casi siempre, el destino o lo que sea, nos manda advertencias, para que empecemos HOY…
Una setmana enrere la gent preguntava: Què, ja esteu preparats per anar a Hannover?, i això és quelcom que es va quedar sense resposta per aquí al blog. I ara que ja hem tornat, la pregunta és: I, com va anar per Hannover?
En aquest respecte, de segur que cadascun dels tres té una visió diferent. La meva, aquesta setmana que ha seguit a la cursa, va per aquí: Continue reading “ Hannover 03/06: Declassified “
Per una estona he desconnectat i la meva ment m’ha portat lluny de l’estèril habitació sense finestres on estem. Lluny dels seus miralls que ens dupliquen corregint el que fem. Lluny de la seva llum LED pàl·lida. Lluny dels seus 42 °C. Lluny de la seva humiditat que ens arrufa les mans. I lluny de la remor sorda, mecànica i constant del calefactor que s’encarrega de fer-nos suar i la presència del qual —junt amb la dels conductes de ventilació que folrats en un material aïllant metal·litzat recorren la sala per distribuir la seva calor— acaba per liquidar el nul misticisme que pot tenir tot això plegat. Continue reading “Fresh colada“
Como hace tanto tiempo del comienzo de esta historia, recordemos brevemente de donde veníamos:
Pedro y yo llevábamos dos entrenos. Uno más que Nico, y habíamos conseguido mantenernos a flote durante 2 kilómetros, por lo que nos sentíamos genial con la progresión conseguida después de tantos chapuzones helados. Quedamos esta vez los tres juntos para nuestro tercer entreno, el primero sin nuestro guía, Bryan que estaba fuera, en una competición. Continue reading “El rey por un momento 2/2”
No sempre és així però la veritat és que entre el dissabte passat i aquest hauríem pogut escriure unes quantes entrades del nostre camí a Hannover. Però entre una cosa i una altra no ho acabem fent i els pensaments i sensacions del moment acaben difonent-se i perdent la seva intensitat (i amb això, també la sempre relativa importància que atorguem a les petites coses que ens van passant). Continue reading “10 km de lectura”
El d’avui és un post curtet però no menys emocionant (bé, des del confort d’aquí on us trobeu potser no us resulti emocionant però, i creieu-me, ha estat una gran bona sorpresa). Continue reading “Nota mental”
2.200 km away 