A viva voz

CASTELLANO

Dilluns passat intentava pensar en tot el que s’ha anat succeint derivat d’aquesta idea i em costava posar ordre al quadre general. Hi ha de tot: Llocs, batalletes, nova gent, secrets, menjars, plans per fer, riures, anècdotes, hores i hores de xerrades, espontanis del moment, etc. i etc. Em costa diferenciar i classificar què neix d’aquí i què no. És cert que tampoc no cal fer-ho però sento que, d’alguna manera, és la forma de fer participar als que ens acompanyen des de lluny (perquè per aquí als amics ja els tenim avorrits i avorrides amb el mono-tema. Sort de vosaltres però!).   Continue reading A viva voz

The Ironman. Why now?

CATALÀ | CASTELLANO

Well, that’s a tricky question and it has lots of answers.

The simple one, goes like this:

In our illogical journey here, at some point during one of the uncountable and profound brainstorming sessions that Guayas and I have held while going training, we stated that before going for the Ironman we should have done, at least and by separate, one race equivalent to each of the three proves that complete an Iroman challenge.   Continue reading “The Ironman. Why now?”

La primera carrera a pie

En 2012 nos apuntamos, bueno, me apunté a la primera carrera de 10 km que hicimos.

Imagino que un poco movido por la fiebre de las carreras populares, que estaba a punto de llegar a su momento álgido, me inscribí a la Cursa de bombers de Barcelona. Y por supuesto hablé con Nicho para ir juntos, aunque no estaba muy por la labor de pagar por correr, y menos, tanto o cuanto por kilómetro (ahí apareció por primera vez el concepto de rentabilidad por kilómetro, que tantos problemas acabó causando).  Continue reading “La primera carrera a pie”