Hannover 03/06: ​ Declassified 

CASTELLANO

Una setmana enrere la gent preguntava: Què, ja esteu preparats per anar a Hannover?, i això és quelcom que es va quedar sense resposta per aquí al blog. I ara que ja hem tornat, la pregunta és: I, com va anar per Hannover?

En aquest respecte, de segur que cadascun dels tres té una visió diferent. La meva, aquesta setmana que ha seguit a la cursa, va per aquí:   Continue reading  Hannover 03/06: ​ Declassified 

Advertisements

Fresh colada

CASTELLANO

Per una estona he desconnectat i la meva ment m’ha portat lluny de l’estèril habitació sense finestres on estem. Lluny dels seus miralls que ens dupliquen corregint el que fem. Lluny de la seva llum LED pàl·lida. Lluny dels seus 42 °C. Lluny de la seva humiditat que ens arrufa les mans. I lluny de la remor sorda, mecànica i constant del calefactor que s’encarrega de fer-nos suar i la presència del qual —junt amb la dels conductes de ventilació que folrats en un material aïllant metal·litzat recorren la sala per distribuir la seva calor— acaba per liquidar el nul misticisme que pot tenir tot això plegat.   Continue reading Fresh colada

35 mil·límetres

CASTELLANO

El següent és un conjunt d’instantànies que vaig prendre durant el viatge però que fins ara no havia portat a desenvolupar. Moltes d’elles només estaven a l’espera de clicar “Publish”, a d’altres els he hagut de retocar una mica el color i a un parell de negatius els hi calia ajustar un mica la nitidesa abans de treure’ls del bloc de notes del mòbil (així i tot, alguns encara estan desenfocats).

I bé, abans que el rodet es quedés oblidat a la prestatgeria de la porta de la nevera, m’he estimat més portar-ho a revelar.   Continue reading “35 mil·límetres”

A vosaltres!

Ja anem de tornada a casa i en un vol de dues hores i poc desfarem el que ens va prendre 19 dies en bici. Per costum, vaig gravant el trajecte al Komoot.

De Barcelona vam sortir tres en bicicleta i ara som 8 els que tornem en avió. M’ho penso i és una bogeria. Al Pedro, ja sabeu, el vam deixar a Portsmouth després de creuar tota França amb ell perquè pogués continuar amb vacances més “normals”, i a nosaltres a Killarney ens esperava un grup de 8 entre amigues, amics i família. Tots plegats van arribar a Irlanda des de Barcelona i Canàries un dia abans de la nostra cursa per estar allà amb nosaltres. Res d’això hauria estat possible ni igual sense ells.   Continue reading “A vosaltres!”

El dolor solo duele?

Hace poco cayó en mis manos el libro de Scott Jurek “Correr, comer vivir”. Me lo envió por correo mi hermana Tindaya por el día del libro, y al echarle una ojeada por encima, tuve que hacer una breve pausa en la lectura del libro que tenía entre manos (Un viaje en bici, también un regalo, gracias Míriam, me lo estoy pasando muy bien con él) para poder devorar este otro.   Continue reading “El dolor solo duele?”

A viva voz

CASTELLANO

Dilluns passat intentava pensar en tot el que s’ha anat succeint derivat d’aquesta idea i em costava posar ordre al quadre general. Hi ha de tot: Llocs, batalletes, nova gent, secrets, menjars, plans per fer, riures, anècdotes, hores i hores de xerrades, espontanis del moment, etc. i etc. Em costa diferenciar i classificar què neix d’aquí i què no. És cert que tampoc no cal fer-ho però sento que, d’alguna manera, és la forma de fer participar als que ens acompanyen des de lluny (perquè per aquí als amics ja els tenim avorrits i avorrides amb el mono-tema. Sort de vosaltres però!).   Continue reading A viva voz

Casa nova del Pont

Los fines de semana, Nicolás y yo intentamos aprovecharlos para hacer kilómetros en la bici. Siempre con los simbólicos 100 en la mente, y siempre con la idea de arrancar el día bien temprano. Aquí os cuento, donde nos alojamos en uno de estos viajes donde salimos más tarde y donde hicimos menos kilómetros:

La llaman Casa nova del Pont, aunque yo la conozco por Ca la Nuria, y dirías que es un lugar con alma propia.

En la entrada hay una verja, y tras ella, dos perros. Como buenos guardianes, avisan de nuestra llegada desde lejos. Lo hacen de forma educada. No ladrando desesperados, sino como si quisieran simplemente decirle con total tranquilidad a los dueños que alguien había llegado.   Continue reading “Casa nova del Pont”

Aigües obertes

CASTELLANO

Un cop més els esdeveniments s’amunteguen força més ràpid que la velocitat amb que arriben els posts. Idees, histories i pensaments a mig escriure que mai no acaben de sortir del forn a temps. Hi ha coses que potser poden esperar però hi ha d’altres que no i acaben avassallades per nous successos. Ja m’ha passat abans i al final allò que volies compartir queda sense pujar a l’escenari.

Ara, tampoc no us imagineu res transcendental la majoria de vegades són només petites ximpleries que ens trobem al camí i que no volem oblidar dins d’aquest viatge.   Continue reading “Aigües obertes”