A vosaltres!

Ja anem de tornada a casa i en un vol de dues hores i poc desfarem el que ens va prendre 19 dies en bici. Per costum, vaig gravant el trajecte al Komoot.

De Barcelona vam sortir tres en bicicleta i ara som 8 els que tornem en avió. M’ho penso i és una bogeria. Al Pedro, ja sabeu, el vam deixar a Portsmouth després de creuar tota França amb ell perquè pogués continuar amb vacances més “normals”, i a nosaltres a Killarney ens esperava un grup de 8 entre amigues, amics i família. Tots plegats van arribar a Irlanda des de Barcelona i Canàries un dia abans de la nostra cursa per estar allà amb nosaltres. Res d’això hauria estat possible ni igual sense ells.   Continue reading “A vosaltres!”

Advertisements

4.3 km nadando con sabor a canela

Nadar cansa, aburre, y si no tienes la mente relajada o bien te olvidas de respirar o bien respiras demasiado. En cualquiera de los dos casos te ahogas.

Lo que más ayuda en una sesión de natación “larga” es conseguir respirar adecuadamente y dejar fluir los pensamientos. A la mínima pelea interior, tragas un buche de agua… Batallar con las olas, y contigo mismo a la vez, no es una cosa para nada recomendable. Así que tanto si es el mar de tu interior como el agua el que está malo, mejor quédate en tierra firme.   Continue reading “4.3 km nadando con sabor a canela”

A viva voz

CASTELLANO

Dilluns passat intentava pensar en tot el que s’ha anat succeint derivat d’aquesta idea i em costava posar ordre al quadre general. Hi ha de tot: Llocs, batalletes, nova gent, secrets, menjars, plans per fer, riures, anècdotes, hores i hores de xerrades, espontanis del moment, etc. i etc. Em costa diferenciar i classificar què neix d’aquí i què no. És cert que tampoc no cal fer-ho però sento que, d’alguna manera, és la forma de fer participar als que ens acompanyen des de lluny (perquè per aquí als amics ja els tenim avorrits i avorrides amb el mono-tema. Sort de vosaltres però!).   Continue reading A viva voz

Aigües obertes

CASTELLANO

Un cop més els esdeveniments s’amunteguen força més ràpid que la velocitat amb que arriben els posts. Idees, histories i pensaments a mig escriure que mai no acaben de sortir del forn a temps. Hi ha coses que potser poden esperar però hi ha d’altres que no i acaben avassallades per nous successos. Ja m’ha passat abans i al final allò que volies compartir queda sense pujar a l’escenari.

Ara, tampoc no us imagineu res transcendental la majoria de vegades són només petites ximpleries que ens trobem al camí i que no volem oblidar dins d’aquest viatge.   Continue reading “Aigües obertes”

Stotan: Casi nunca llegué, pero llegamos!

Esta es una entrada doble, una parte para hablar de Stotan, una palabra mágica y una segunda sobre la realidad sin filtros de luz ni cambios de palabras para que las cosas parezcan lo que no son.

De muy pequeño leí un libro del que nunca he podido averiguar el título. Lo he intentado buscar varias veces y no he conseguido ni acercarme con las pocas cosas que recuerdo de él. En concreto una palabra y un único concepto que se me quedó grabado: Stotan. El resto son sólo sombras e ideas borrosas traídas desde mi infancia.   Continue reading “Stotan: Casi nunca llegué, pero llegamos!”

The Ironman. Why now?

CATALÀ | CASTELLANO

Well, that’s a tricky question and it has lots of answers.

The simple one, goes like this:

In our illogical journey here, at some point during one of the uncountable and profound brainstorming sessions that Guayas and I have held while going training, we stated that before going for the Ironman we should have done, at least and by separate, one race equivalent to each of the three proves that complete an Iroman challenge.   Continue reading “The Ironman. Why now?”