Fresh colada

CASTELLANO

Per una estona he desconnectat i la meva ment m’ha portat lluny de l’estèril habitació sense finestres on estem. Lluny dels seus miralls que ens dupliquen corregint el que fem. Lluny de la seva llum LED pàl·lida. Lluny dels seus 42 °C. Lluny de la seva humiditat que ens arrufa les mans. I lluny de la remor sorda, mecànica i constant del calefactor que s’encarrega de fer-nos suar i la presència del qual —junt amb la dels conductes de ventilació que folrats en un material aïllant metal·litzat recorren la sala per distribuir la seva calor— acaba per liquidar el nul misticisme que pot tenir tot això plegat.   Continue reading Fresh colada

Advertisements

35 mil·límetres

CASTELLANO

El següent és un conjunt d’instantànies que vaig prendre durant el viatge però que fins ara no havia portat a desenvolupar. Moltes d’elles només estaven a l’espera de clicar “Publish”, a d’altres els he hagut de retocar una mica el color i a un parell de negatius els hi calia ajustar un mica la nitidesa abans de treure’ls del bloc de notes del mòbil (així i tot, alguns encara estan desenfocats).

I bé, abans que el rodet es quedés oblidat a la prestatgeria de la porta de la nevera, m’he estimat més portar-ho a revelar.   Continue reading “35 mil·límetres”

Casa nova del Pont

Los fines de semana, Nicolás y yo intentamos aprovecharlos para hacer kilómetros en la bici. Siempre con los simbólicos 100 en la mente, y siempre con la idea de arrancar el día bien temprano. Aquí os cuento, donde nos alojamos en uno de estos viajes donde salimos más tarde y donde hicimos menos kilómetros:

La llaman Casa nova del Pont, aunque yo la conozco por Ca la Nuria, y dirías que es un lugar con alma propia.

En la entrada hay una verja, y tras ella, dos perros. Como buenos guardianes, avisan de nuestra llegada desde lejos. Lo hacen de forma educada. No ladrando desesperados, sino como si quisieran simplemente decirle con total tranquilidad a los dueños que alguien había llegado.   Continue reading “Casa nova del Pont”

Pluja, trons, calamarsa i ens estem mal acostumant

CASTELLANO

Després d’un cap de setmana sense bici, el recent passat ens vam tornar a pujar als nostres estimats sellons. A diferencia del viatge a Palamós, aquest cop preteníem mantenir-nos prop dels 100 km sense fer 50 km de més. És a dir, l’objectiu principal era: No perdre’ns i, per descomptat, no acabar dins d’una autopista.   Continue reading “Pluja, trons, calamarsa i ens estem mal acostumant”