ABOUT THIS JOURNEY

Barcelona – Killarney: 2.200 km in 19 days + 1 Ironman

For all of you who are reading us by the first time, HERE we explain what is this all about.  |  Pels qui ens llegeixen per primer cop us expliquem AQUÍ de què va tot això.  |  Para quienes nos leen por primera vez os explicamos AQUÍ de qué va todo esto.

Advertisements

Probabilitats, sincronisme i sincronicitat

CASTELLANO

Surts de casa a les 17.14 h. Saps que és tard i que tu prefereixes els matins però no vols esperar-te a demà. Vols anar-hi igualment. En sortir, revises els horaris al mòbil: el tren passa per Sants a les 17.36 h i arriba a Castelldefels a les 17.55 h. Fas càlculs i estimes que a les 20.00 h hauràs acabat. Fas el recorregut fins a l’estació en bici. Ara ja estàs al tren en moviment. És dels que tenen dues plantes. Acomodes la bici intentant que no obstrueixi les sortides i tu seus a les escales. Al mòbil vas llegint un PDF que triga a carregar. Quan de reüll el veus passar pel teu davant no aixeques el cap, però saps que és ell.   Continue reading “Probabilitats, sincronisme i sincronicitat”

“Ja no tens excusa per caure”

CASTELLANO

És el que em va dir el Carlos dos diumenges enrere en vista dels progressos que anàvem fent. Jo, per descomptat, no ho veia així de clar. A més, en més d’una ocasió hem sentit ―d’ell mateix i de més d’algun altre assidu al canal― un “qui mai no ha caigut no és un veritable piragüista…” o quelcom semblant. Per tant, si estem aquí aspirant a això darrer, certa contradicció hi havia entre una cosa i l’altra.   Continue reading “Ja no tens excusa per caure”

El rey por un momento (1/2)

A mí me parece divertida y bonita. Esta historia habla sobre nuestros pensamientos, y sobre la fuerza que tiene la imagen del mundo que nos hacemos en nuestra cabeza. Para que se entienda, hay que contarla siempre en tiempo presente, como si hubierais estado allí con nosotros, mano a mano. Nosotros la disfrutamos muchísimo y espero que ustedes, al leerla, también.

Continue reading “El rey por un momento (1/2)”

Los últimos 300 metros… largos como los que más

Ayer domingo tocó romper por primera vez la barrera de los 10 km en kaiak. Podría hacerme creer que hubiese podido continuar y hacer otra vuelta más al canal (2 km adicionales) pero es mentira, al final de la quinta vuelta lo único que quería era salir de ese habitáculo dentro del cual estaba literalmente preso.   Continue reading “Los últimos 300 metros… largos como los que más”

Hannover 2018

CASTELLANO

Ràpidament la veu del Bryan (ja faré les presentacions) i tot el que ens anava explicant es va transformar en un mero soroll de fons. Estàvem l’interior de l’hangar i en entrar havies d’acostumar la vista perquè dins la llum era poca i entrava filtrada per les piragües que descansaven boca per avall a les fileres de racks que les acumulaven fins al sostre. Seguit amb detenció pel Pedro i en Guayas, en Bryan continuava la seva introducció aportant tot tipus de detalls tècnics i acompanyant cada nova frase amb una coreografia per ensenyar-nos els moviments correctes, però el meu cap fa estona que ja no estava atent a tot allò. Podria dir que el meu cap estava perdut mirant el que ens envoltava però, més aviat, el meu cap estava intentant d’adonar-se de l’on ens havíem ficat aquest cop i la magnitud d’això.   Continue reading “Hannover 2018”

San Silvestre 2017

Hoy no son Nicolau ni Guayasén los encargados de escribir, sino otra lokita de las que los ha acompañado en alguna que otra de sus aventuras.

Para los que no me conocéis, no soy una gran deportista. Sí, también practico Touch, aunque no se me da demasiado bien, pero desde siempre me ha gustado mucho el agua y es en este medio donde se centra la experiencia vivida hoy.   Continue reading “San Silvestre 2017”

35 mil·límetres

CASTELLANO

El següent és un conjunt d’instantànies que vaig prendre durant el viatge però que fins ara no havia portat a desenvolupar. Moltes d’elles només estaven a l’espera de clicar “Publish”, a d’altres els he hagut de retocar una mica el color i a un parell de negatius els hi calia ajustar un mica la nitidesa abans de treure’ls del bloc de notes del mòbil (així i tot, alguns encara estan desenfocats).

I bé, abans que el rodet es quedés oblidat a la prestatgeria de la porta de la nevera, m’he estimat més portar-ho a revelar.   Continue reading “35 mil·límetres”

Los días, los kilómetros, y las energías volaron

Los días, los kilómetros, y las energías volaron casi tan rápido como se van los años una vez pasan. Casi sin darme cuenta estaba ya preparando las cosas para competir en el Hardman a la madrugada siguiente.
No es que no me sintiera preparado mentalmente tras 6 meses de inscrito y 20 días de bicicleta pensando cada día en esta carrera aunque solo fuese por un momento. No es que creyera que no se podía conseguir.
Simplemente pensaba que no. Que no iba a pasar. Desde mi punto de vista todo era imposible y completamente inasequible.

Continue reading “Los días, los kilómetros, y las energías volaron”

A vosaltres!

Ja anem de tornada a casa i en un vol de dues hores i poc desfarem el que ens va prendre 19 dies en bici. Per costum, vaig gravant el trajecte al Komoot.

De Barcelona vam sortir tres en bicicleta i ara som 8 els que tornem en avió. M’ho penso i és una bogeria. Al Pedro, ja sabeu, el vam deixar a Portsmouth després de creuar tota França amb ell perquè pogués continuar amb vacances més “normals”, i a nosaltres a Killarney ens esperava un grup de 8 entre amigues, amics i família. Tots plegats van arribar a Irlanda des de Barcelona i Canàries un dia abans de la nostra cursa per estar allà amb nosaltres. Res d’això hauria estat possible ni igual sense ells.   Continue reading “A vosaltres!”