Quanto mi paghi…

CASTELLANO

… per fare sesso con me? Estem a la cuina del meu pis. Acaba de dutxar-se i la seva roba bruta dóna voltes a la rentadora (encara que la pudor densa i apegalosa d’aquesta s’ha quedat enganxada arreu del pis fora de la màquina). Jo vaig preparant esmorzar. Aquest matí he sortit de casa a dos quarts de vuit, ara toquen les deu i encara no he menjat res. —Quanto mi paghi per fare sesso con me?, torna a demanar. Trigo un parell de segons a encaixar la pregunta —mateix temps que trigo a avaluar les meves possibilitats si la situació capgirés vers un desenllaç violent— i quan ho faig, m’adono que és el moment de posar les coses al seu lloc.   Continue reading Quanto mi paghi…

CoB1d-19

Cette fois, il n’y a pas de Catalan ni d’Espagnol. Il y a quelques jours, j’ai dû faire un essai de l’examen de fin de cours de Français B1. Alors, je pratique. Lorsque je lirai ce texte dans quelques années, j’espère qu’il me fait mal aux yeux, exactement de la même manière que mes premiers posts en catalan le font chaque fois que je les relis maintenant. Pour tout il y a un début (et… une fin).   Continue reading “CoB1d-19”

Osteosíntesi

CASTELLANO

‘Vamos a comenzar…’ sento. I tan ràpid com aquella ‘r’ és empesa fora de la boca del doctor, a la cara dorsal de la meva mà dreta s’obre un tall mut i carmesí que la recorre tot just per sobre de l’os metacarpià que ara es disposen a reparar, com si la frase mateixa fos la fulla del bisturí.   Continue reading “Osteosíntesi”

Fresh colada

CASTELLANO

Per una estona he desconnectat i la meva ment m’ha portat lluny de l’estèril habitació sense finestres on estem. Lluny dels seus miralls que ens dupliquen corregint el que fem. Lluny de la seva llum LED pàl·lida. Lluny dels seus 42 °C. Lluny de la seva humiditat que ens arrufa les mans. I lluny de la remor sorda, mecànica i constant del calefactor que s’encarrega de fer-nos suar i la presència del qual —junt amb la dels conductes de ventilació que folrats en un material aïllant metal·litzat recorren la sala per distribuir la seva calor— acaba per liquidar el nul misticisme que pot tenir tot això plegat.   Continue reading Fresh colada

El rey por un momento 2/2

Como hace tanto tiempo del comienzo de esta historia, recordemos brevemente de donde veníamos:

Pedro y yo llevábamos dos entrenos. Uno más que Nico, y habíamos conseguido mantenernos a flote durante 2 kilómetros, por lo que nos sentíamos genial con la progresión conseguida después de tantos chapuzones helados. Quedamos esta vez los tres juntos para nuestro tercer entreno, el primero sin nuestro guía, Bryan que estaba fuera, en una competición.   Continue reading “El rey por un momento 2/2”

10 km de lectura

CASTELLANO

No sempre és així però la veritat és que entre el dissabte passat i aquest hauríem pogut escriure unes quantes entrades del nostre camí a Hannover. Però entre una cosa i una altra no ho acabem fent i els pensaments i sensacions del moment acaben difonent-se i perdent la seva intensitat (i amb això, també la sempre relativa importància que atorguem a les petites coses que ens van passant).   Continue reading “10 km de lectura”

Probabilitats, sincronisme i sincronicitat

CASTELLANO

Surts de casa a les 17.14 h. Saps que és tard i que tu prefereixes els matins però no vols esperar-te a demà. Vols anar-hi igualment. En sortir, revises els horaris al mòbil: el tren passa per Sants a les 17.36 h i arriba a Castelldefels a les 17.55 h. Fas càlculs i estimes que a les 20.00 h hauràs acabat. Fas el recorregut fins a l’estació en bici. Ara ja estàs al tren en moviment. És dels que tenen dues plantes. Acomodes la bici intentant que no obstrueixi les sortides i tu seus a les escales. Al mòbil vas llegint un PDF que triga a carregar. Quan de reüll el veus passar pel teu davant no aixeques el cap, però saps que és ell.   Continue reading “Probabilitats, sincronisme i sincronicitat”

“Ja no tens excusa per caure”

CASTELLANO

És el que em va dir el Carlos dos diumenges enrere en vista dels progressos que anàvem fent. Jo, per descomptat, no ho veia així de clar. A més, en més d’una ocasió hem sentit ―d’ell mateix i de més d’algun altre assidu al canal― un “qui mai no ha caigut no és un veritable piragüista…” o quelcom semblant. Per tant, si estem aquí aspirant a això darrer, certa contradicció hi havia entre una cosa i l’altra.   Continue reading “Ja no tens excusa per caure”