10 km de lectura

CASTELLANO

No sempre és així però la veritat és que entre el dissabte passat i aquest hauríem pogut escriure unes quantes entrades del nostre camí a Hannover. Però entre una cosa i una altra no ho acabem fent i els pensaments i sensacions del moment acaben difonent-se i perdent la seva intensitat (i amb això, també la sempre relativa importància que atorguem a les petites coses que ens van passant).   Continue reading “10 km de lectura”

Advertisements

Probabilitats, sincronisme i sincronicitat

CASTELLANO

Surts de casa a les 17.14 h. Saps que és tard i que tu prefereixes els matins però no vols esperar-te a demà. Vols anar-hi igualment. En sortir, revises els horaris al mòbil: el tren passa per Sants a les 17.36 h i arriba a Castelldefels a les 17.55 h. Fas càlculs i estimes que a les 20.00 h hauràs acabat. Fas el recorregut fins a l’estació en bici. Ara ja estàs al tren en moviment. És dels que tenen dues plantes. Acomodes la bici intentant que no obstrueixi les sortides i tu seus a les escales. Al mòbil vas llegint un PDF que triga a carregar. Quan de reüll el veus passar pel teu davant no aixeques el cap, però saps que és ell.   Continue reading “Probabilitats, sincronisme i sincronicitat”

“Ja no tens excusa per caure”

CASTELLANO

És el que em va dir el Carlos dos diumenges enrere en vista dels progressos que anàvem fent. Jo, per descomptat, no ho veia així de clar. A més, en més d’una ocasió hem sentit ―d’ell mateix i de més d’algun altre assidu al canal― un “qui mai no ha caigut no és un veritable piragüista…” o quelcom semblant. Per tant, si estem aquí aspirant a això darrer, certa contradicció hi havia entre una cosa i l’altra.   Continue reading “Ja no tens excusa per caure”

Los últimos 300 metros… largos como los que más

Ayer domingo tocó romper por primera vez la barrera de los 10 km en kaiak. Podría hacerme creer que hubiese podido continuar y hacer otra vuelta más al canal (2 km adicionales) pero es mentira, al final de la quinta vuelta lo único que quería era salir de ese habitáculo dentro del cual estaba literalmente preso.   Continue reading “Los últimos 300 metros… largos como los que más”

La primera carrera a pie

En 2012 nos apuntamos, bueno, me apunté a la primera carrera de 10 km que hicimos.

Imagino que un poco movido por la fiebre de las carreras populares, que estaba a punto de llegar a su momento álgido, me inscribí a la Cursa de bombers de Barcelona. Y por supuesto hablé con Nicho para ir juntos, aunque no estaba muy por la labor de pagar por correr, y menos, tanto o cuanto por kilómetro (ahí apareció por primera vez el concepto de rentabilidad por kilómetro, que tantos problemas acabó causando).  Continue reading “La primera carrera a pie”