Probabilitats, sincronisme i sincronicitat

CASTELLANO

Surts de casa a les 17.14 h. Saps que és tard i que tu prefereixes els matins però no vols esperar-te a demà. Vols anar-hi igualment. En sortir, revises els horaris al mòbil: el tren passa per Sants a les 17.36 h i arriba a Castelldefels a les 17.55 h. Fas càlculs i estimes que a les 20.00 h hauràs acabat. Fas el recorregut fins a l’estació en bici. Ara ja estàs al tren en moviment. És dels que tenen dues plantes. Acomodes la bici intentant que no obstrueixi les sortides i tu seus a les escales. Al mòbil vas llegint un PDF que triga a carregar. Quan de reüll el veus passar pel teu davant no aixeques el cap, però saps que és ell.   Continue reading “Probabilitats, sincronisme i sincronicitat”

Advertisements

San Silvestre 2017

Hoy no son Nicolau ni Guayasén los encargados de escribir, sino otra lokita de las que los ha acompañado en alguna que otra de sus aventuras.

Para los que no me conocéis, no soy una gran deportista. Sí, también practico Touch, aunque no se me da demasiado bien, pero desde siempre me ha gustado mucho el agua y es en este medio donde se centra la experiencia vivida hoy.   Continue reading “San Silvestre 2017”

A vosaltres!

Ja anem de tornada a casa i en un vol de dues hores i poc desfarem el que ens va prendre 19 dies en bici. Per costum, vaig gravant el trajecte al Komoot.

De Barcelona vam sortir tres en bicicleta i ara som 8 els que tornem en avió. M’ho penso i és una bogeria. Al Pedro, ja sabeu, el vam deixar a Portsmouth després de creuar tota França amb ell perquè pogués continuar amb vacances més “normals”, i a nosaltres a Killarney ens esperava un grup de 8 entre amigues, amics i família. Tots plegats van arribar a Irlanda des de Barcelona i Canàries un dia abans de la nostra cursa per estar allà amb nosaltres. Res d’això hauria estat possible ni igual sense ells.   Continue reading “A vosaltres!”

A viva voz

CASTELLANO

Dilluns passat intentava pensar en tot el que s’ha anat succeint derivat d’aquesta idea i em costava posar ordre al quadre general. Hi ha de tot: Llocs, batalletes, nova gent, secrets, menjars, plans per fer, riures, anècdotes, hores i hores de xerrades, espontanis del moment, etc. i etc. Em costa diferenciar i classificar què neix d’aquí i què no. És cert que tampoc no cal fer-ho però sento que, d’alguna manera, és la forma de fer participar als que ens acompanyen des de lluny (perquè per aquí als amics ja els tenim avorrits i avorrides amb el mono-tema. Sort de vosaltres però!).   Continue reading A viva voz

“Nicholau, n’he tingut una mala idea”

CASTELLANO

Del que vam fer diumenge passat (19 de març) només us deixo un resum de detalls tècnics. Per a la resta i les sensacions de l’aventura, deixo obert el post i que sigui Guayas qui les expliqui. La meva part ja la sé i és clar que la seva per res va estar una mala idea. A marxa forçada sí, però no deixem d’aprendre.   Continue reading “Nicholau, n’he tingut una mala idea”

Comprar uns culots ja!

CASTELLANO

Eren prop de les 11.20 h del matí i, mentre ells pedalaven per amunt de les nostres possibilitats, perdíem de vista al nou grup d’amics que havíem aconseguit tan sols un parell d’hores abans.

Això pot sonar negatiu però definitivament no ho és, per que la d’ahir va estar per a nosaltres una jornada de gran profit!.   Continue reading “Comprar uns culots ja!”

El primer revés…

CASTELLANO

Per aquesta nova entrada ja tenia títol i no era aquest. Tampoc no ho era el tema.

Ahir vam tenir el primer contrapeu –sí… la primera gran punxada– d’aquest viatge: Ens vam assabentar que el dia en que es celebra el Hardman distància ironman (el 19 d’agost) no és el mateix dia en que es corre la distància olímpica per equips…   Continue reading “El primer revés…”

Todo empezó por donde empezó

No hay otra manera posible de comenzar esta historia, salvo que por el principio. Aunque antes de iniciarla, hace falta también un poco de contexto.

Nicolás y yo nos conocemos desde hace años. Jugamos en el mismo equipo de un deporte que nos encontramos de forma accidental, en una ciudad que nos atrajo y nos atrapó por casualidad: Barcelona. A los dos nos queda a varios miles de kilómetros y todo un océano de distancia de donde nacimos, pero el mar y el viento nos trajeron aquí, como a tantos otros.

Continue reading “Todo empezó por donde empezó”