Nota mental

CASTELLANO

El d’avui és un post curtet però no menys emocionant (bé, des del confort d’aquí on us trobeu potser no us resulti emocionant però, i creieu-me, ha estat una gran bona sorpresa).   Continue reading “Nota mental”

Advertisements

Probabilitats, sincronisme i sincronicitat

CASTELLANO

Surts de casa a les 17.14 h. Saps que és tard i que tu prefereixes els matins però no vols esperar-te a demà. Vols anar-hi igualment. En sortir, revises els horaris al mòbil: el tren passa per Sants a les 17.36 h i arriba a Castelldefels a les 17.55 h. Fas càlculs i estimes que a les 20.00 h hauràs acabat. Fas el recorregut fins a l’estació en bici. Ara ja estàs al tren en moviment. És dels que tenen dues plantes. Acomodes la bici intentant que no obstrueixi les sortides i tu seus a les escales. Al mòbil vas llegint un PDF que triga a carregar. Quan de reüll el veus passar pel teu davant no aixeques el cap, però saps que és ell.   Continue reading “Probabilitats, sincronisme i sincronicitat”

“Ja no tens excusa per caure”

CASTELLANO

És el que em va dir el Carlos dos diumenges enrere en vista dels progressos que anàvem fent. Jo, per descomptat, no ho veia així de clar. A més, en més d’una ocasió hem sentit ―d’ell mateix i de més d’algun altre assidu al canal― un “qui mai no ha caigut no és un veritable piragüista…” o quelcom semblant. Per tant, si estem aquí aspirant a això darrer, certa contradicció hi havia entre una cosa i l’altra.   Continue reading “Ja no tens excusa per caure”

Los últimos 300 metros… largos como los que más

Ayer domingo tocó romper por primera vez la barrera de los 10 km en kaiak. Podría hacerme creer que hubiese podido continuar y hacer otra vuelta más al canal (2 km adicionales) pero es mentira, al final de la quinta vuelta lo único que quería era salir de ese habitáculo dentro del cual estaba literalmente preso.   Continue reading “Los últimos 300 metros… largos como los que más”

Hannover 2018

CASTELLANO

Ràpidament la veu del Bryan (ja faré les presentacions) i tot el que ens anava explicant es va transformar en un mero soroll de fons. Estàvem l’interior de l’hangar i en entrar havies d’acostumar la vista perquè dins la llum era poca i entrava filtrada per les piragües que descansaven boca per avall a les fileres de racks que les acumulaven fins al sostre. Seguit amb detenció pel Pedro i en Guayas, en Bryan continuava la seva introducció aportant tot tipus de detalls tècnics i acompanyant cada nova frase amb una coreografia per ensenyar-nos els moviments correctes, però el meu cap fa estona que ja no estava atent a tot allò. Podria dir que el meu cap estava perdut mirant el que ens envoltava però, més aviat, el meu cap estava intentant d’adonar-se de l’on ens havíem ficat aquest cop i la magnitud d’això.   Continue reading “Hannover 2018”