10 km de lectura

CASTELLANO

No sempre és així però la veritat és que entre el dissabte passat i aquest hauríem pogut escriure unes quantes entrades del nostre camí a Hannover. Però entre una cosa i una altra no ho acabem fent i els pensaments i sensacions del moment acaben difonent-se i perdent la seva intensitat (i amb això, també la sempre relativa importància que atorguem a les petites coses que ens van passant).   Continue reading “10 km de lectura”

Advertisements

Probabilitats, sincronisme i sincronicitat

CASTELLANO

Surts de casa a les 17.14 h. Saps que és tard i que tu prefereixes els matins però no vols esperar-te a demà. Vols anar-hi igualment. En sortir, revises els horaris al mòbil: el tren passa per Sants a les 17.36 h i arriba a Castelldefels a les 17.55 h. Fas càlculs i estimes que a les 20.00 h hauràs acabat. Fas el recorregut fins a l’estació en bici. Ara ja estàs al tren en moviment. És dels que tenen dues plantes. Acomodes la bici intentant que no obstrueixi les sortides i tu seus a les escales. Al mòbil vas llegint un PDF que triga a carregar. Quan de reüll el veus passar pel teu davant no aixeques el cap, però saps que és ell.   Continue reading “Probabilitats, sincronisme i sincronicitat”

“Ja no tens excusa per caure”

CASTELLANO

És el que em va dir el Carlos dos diumenges enrere en vista dels progressos que anàvem fent. Jo, per descomptat, no ho veia així de clar. A més, en més d’una ocasió hem sentit ―d’ell mateix i de més d’algun altre assidu al canal― un “qui mai no ha caigut no és un veritable piragüista…” o quelcom semblant. Per tant, si estem aquí aspirant a això darrer, certa contradicció hi havia entre una cosa i l’altra.   Continue reading “Ja no tens excusa per caure”

Los últimos 300 metros… largos como los que más

Ayer domingo tocó romper por primera vez la barrera de los 10 km en kaiak. Podría hacerme creer que hubiese podido continuar y hacer otra vuelta más al canal (2 km adicionales) pero es mentira, al final de la quinta vuelta lo único que quería era salir de ese habitáculo dentro del cual estaba literalmente preso.   Continue reading “Los últimos 300 metros… largos como los que más”

Hannover 2018

CASTELLANO

Ràpidament la veu del Bryan (ja faré les presentacions) i tot el que ens anava explicant es va transformar en un mero soroll de fons. Estàvem l’interior de l’hangar i en entrar havies d’acostumar la vista perquè dins la llum era poca i entrava filtrada per les piragües que descansaven boca per avall a les fileres de racks que les acumulaven fins al sostre. Seguit amb detenció pel Pedro i en Guayas, en Bryan continuava la seva introducció aportant tot tipus de detalls tècnics i acompanyant cada nova frase amb una coreografia per ensenyar-nos els moviments correctes, però el meu cap fa estona que ja no estava atent a tot allò. Podria dir que el meu cap estava perdut mirant el que ens envoltava però, més aviat, el meu cap estava intentant d’adonar-se de l’on ens havíem ficat aquest cop i la magnitud d’això.   Continue reading “Hannover 2018”

San Silvestre 2017

Hoy no son Nicolau ni Guayasén los encargados de escribir, sino otra lokita de las que los ha acompañado en alguna que otra de sus aventuras.

Para los que no me conocéis, no soy una gran deportista. Sí, también practico Touch, aunque no se me da demasiado bien, pero desde siempre me ha gustado mucho el agua y es en este medio donde se centra la experiencia vivida hoy.   Continue reading “San Silvestre 2017”

35 mil·límetres

CASTELLANO

El següent és un conjunt d’instantànies que vaig prendre durant el viatge però que fins ara no havia portat a desenvolupar. Moltes d’elles només estaven a l’espera de clicar “Publish”, a d’altres els he hagut de retocar una mica el color i a un parell de negatius els hi calia ajustar un mica la nitidesa abans de treure’ls del bloc de notes del mòbil (així i tot, alguns encara estan desenfocats).

I bé, abans que el rodet es quedés oblidat a la prestatgeria de la porta de la nevera, m’he estimat més portar-ho a revelar.   Continue reading “35 mil·límetres”

El dolor solo duele?

Hace poco cayó en mis manos el libro de Scott Jurek “Correr, comer vivir”. Me lo envió por correo mi hermana Tindaya por el día del libro, y al echarle una ojeada por encima, tuve que hacer una breve pausa en la lectura del libro que tenía entre manos (Un viaje en bici, también un regalo, gracias Míriam, me lo estoy pasando muy bien con él) para poder devorar este otro.   Continue reading “El dolor solo duele?”