A vosaltres!

Ja anem de tornada a casa i en un vol de dues hores i poc desfarem el que ens va prendre 19 dies en bici. Per costum, vaig gravant el trajecte al Komoot.

De Barcelona vam sortir tres en bicicleta i ara som 8 els que tornem en avió. M’ho penso i és una bogeria. Al Pedro, ja sabeu, el vam deixar a Portsmouth després de creuar tota França amb ell perquè pogués continuar amb vacances més “normals”, i a nosaltres a Killarney ens esperava un grup de 8 entre amigues, amics i família. Tots plegats van arribar a Irlanda des de Barcelona i Canàries un dia abans de la nostra cursa per estar allà amb nosaltres. Res d’això hauria estat possible ni igual sense ells.   Continue reading “A vosaltres!”

Advertisements

ABOUT THIS JOURNEY

Barcelona – Killarney: 2.200 km in 19 days + 1 Ironman

For all of you who are reading us by the first time, HERE we explain what is this all about.  |  Pels qui ens llegeixen per primer cop us expliquem AQUÍ de què va tot això.  |  Para quienes nos leen por primera vez os explicamos AQUÍ de qué va todo esto.

4.3 km nadando con sabor a canela

Nadar cansa, aburre, y si no tienes la mente relajada o bien te olvidas de respirar o bien respiras demasiado. En cualquiera de los dos casos te ahogas.

Lo que más ayuda en una sesión de natación “larga” es conseguir respirar adecuadamente y dejar fluir los pensamientos. A la mínima pelea interior, tragas un buche de agua… Batallar con las olas, y contigo mismo a la vez, no es una cosa para nada recomendable. Así que tanto si es el mar de tu interior como el agua el que está malo, mejor quédate en tierra firme.   Continue reading “4.3 km nadando con sabor a canela”

A viva voz

CASTELLANO

Dilluns passat intentava pensar en tot el que s’ha anat succeint derivat d’aquesta idea i em costava posar ordre al quadre general. Hi ha de tot: Llocs, batalletes, nova gent, secrets, menjars, plans per fer, riures, anècdotes, hores i hores de xerrades, espontanis del moment, etc. i etc. Em costa diferenciar i classificar què neix d’aquí i què no. És cert que tampoc no cal fer-ho però sento que, d’alguna manera, és la forma de fer participar als que ens acompanyen des de lluny (perquè per aquí als amics ja els tenim avorrits i avorrides amb el mono-tema. Sort de vosaltres però!).   Continue reading A viva voz

Casa nova del Pont

Los fines de semana, Nicolás y yo intentamos aprovecharlos para hacer kilómetros en la bici. Siempre con los simbólicos 100 en la mente, y siempre con la idea de arrancar el día bien temprano. Aquí os cuento, donde nos alojamos en uno de estos viajes donde salimos más tarde y donde hicimos menos kilómetros:

La llaman Casa nova del Pont, aunque yo la conozco por Ca la Nuria, y dirías que es un lugar con alma propia.

En la entrada hay una verja, y tras ella, dos perros. Como buenos guardianes, avisan de nuestra llegada desde lejos. Lo hacen de forma educada. No ladrando desesperados, sino como si quisieran simplemente decirle con total tranquilidad a los dueños que alguien había llegado.   Continue reading “Casa nova del Pont”

Aigües obertes

CASTELLANO

Un cop més els esdeveniments s’amunteguen força més ràpid que la velocitat amb que arriben els posts. Idees, histories i pensaments a mig escriure que mai no acaben de sortir del forn a temps. Hi ha coses que potser poden esperar però hi ha d’altres que no i acaben avassallades per nous successos. Ja m’ha passat abans i al final allò que volies compartir queda sense pujar a l’escenari.

Ara, tampoc no us imagineu res transcendental la majoria de vegades són només petites ximpleries que ens trobem al camí i que no volem oblidar dins d’aquest viatge.   Continue reading “Aigües obertes”

¿Por qué no son 2,200 km away?

Hace ya varias semanas que aprendimos que nuestro viaje no sería de 2,200 km. Y está bien irlo sabiendo desde ahora, que aún hay tiempo de arrepentirnos (eso nunca!) o de prepararnos mejor.

Hasta hoy no he encontrado momento para escribirlo, y aunque este viaje lo hicimos hace tiempo… cada vez que pensaba en las palabras que quería quedasen aquí escritas, mayor contenido se agolpaba en mi cabeza queriendo dejar constancia de los diferentes tipos de cansancios, agotamientos, aprendizajes y sentimientos que tienen lugar durante una travesía de, en principio 116 kilómetros.   Continue reading “¿Por qué no son 2,200 km away?”

Pluja, trons, calamarsa i ens estem mal acostumant

CASTELLANO

Després d’un cap de setmana sense bici, el recent passat ens vam tornar a pujar als nostres estimats sellons. A diferencia del viatge a Palamós, aquest cop preteníem mantenir-nos prop dels 100 km sense fer 50 km de més. És a dir, l’objectiu principal era: No perdre’ns i, per descomptat, no acabar dins d’una autopista.   Continue reading “Pluja, trons, calamarsa i ens estem mal acostumant”