“Ja no tens excusa per caure”

CASTELLANO

És el que em va dir el Carlos dos diumenges enrere en vista dels progressos que anàvem fent. Jo, per descomptat, no ho veia així de clar. A més, en més d’una ocasió hem sentit ―d’ell mateix i de més d’algun altre assidu al canal― un “qui mai no ha caigut no és un veritable piragüista…” o quelcom semblant. Per tant, si estem aquí aspirant a això darrer, certa contradicció hi havia entre una cosa i l’altra.   Continue reading “Ja no tens excusa per caure”

Advertisements

San Silvestre 2017

Hoy no son Nicolau ni Guayasén los encargados de escribir, sino otra lokita de las que los ha acompañado en alguna que otra de sus aventuras.

Para los que no me conocéis, no soy una gran deportista. Sí, también practico Touch, aunque no se me da demasiado bien, pero desde siempre me ha gustado mucho el agua y es en este medio donde se centra la experiencia vivida hoy.   Continue reading “San Silvestre 2017”

35 mil·límetres

CASTELLANO

El següent és un conjunt d’instantànies que vaig prendre durant el viatge però que fins ara no havia portat a desenvolupar. Moltes d’elles només estaven a l’espera de clicar “Publish”, a d’altres els he hagut de retocar una mica el color i a un parell de negatius els hi calia ajustar un mica la nitidesa abans de treure’ls del bloc de notes del mòbil (així i tot, alguns encara estan desenfocats).

I bé, abans que el rodet es quedés oblidat a la prestatgeria de la porta de la nevera, m’he estimat més portar-ho a revelar.   Continue reading “35 mil·límetres”

A vosaltres!

Ja anem de tornada a casa i en un vol de dues hores i poc desfarem el que ens va prendre 19 dies en bici. Per costum, vaig gravant el trajecte al Komoot.

De Barcelona vam sortir tres en bicicleta i ara som 8 els que tornem en avió. M’ho penso i és una bogeria. Al Pedro, ja sabeu, el vam deixar a Portsmouth després de creuar tota França amb ell perquè pogués continuar amb vacances més “normals”, i a nosaltres a Killarney ens esperava un grup de 8 entre amigues, amics i família. Tots plegats van arribar a Irlanda des de Barcelona i Canàries un dia abans de la nostra cursa per estar allà amb nosaltres. Res d’això hauria estat possible ni igual sense ells.   Continue reading “A vosaltres!”

4.3 km nadando con sabor a canela

Nadar cansa, aburre, y si no tienes la mente relajada o bien te olvidas de respirar o bien respiras demasiado. En cualquiera de los dos casos te ahogas.

Lo que más ayuda en una sesión de natación “larga” es conseguir respirar adecuadamente y dejar fluir los pensamientos. A la mínima pelea interior, tragas un buche de agua… Batallar con las olas, y contigo mismo a la vez, no es una cosa para nada recomendable. Así que tanto si es el mar de tu interior como el agua el que está malo, mejor quédate en tierra firme.   Continue reading “4.3 km nadando con sabor a canela”

A viva voz

CASTELLANO

Dilluns passat intentava pensar en tot el que s’ha anat succeint derivat d’aquesta idea i em costava posar ordre al quadre general. Hi ha de tot: Llocs, batalletes, nova gent, secrets, menjars, plans per fer, riures, anècdotes, hores i hores de xerrades, espontanis del moment, etc. i etc. Em costa diferenciar i classificar què neix d’aquí i què no. És cert que tampoc no cal fer-ho però sento que, d’alguna manera, és la forma de fer participar als que ens acompanyen des de lluny (perquè per aquí als amics ja els tenim avorrits i avorrides amb el mono-tema. Sort de vosaltres però!).   Continue reading A viva voz

Casa nova del Pont

Los fines de semana, Nicolás y yo intentamos aprovecharlos para hacer kilómetros en la bici. Siempre con los simbólicos 100 en la mente, y siempre con la idea de arrancar el día bien temprano. Aquí os cuento, donde nos alojamos en uno de estos viajes donde salimos más tarde y donde hicimos menos kilómetros:

La llaman Casa nova del Pont, aunque yo la conozco por Ca la Nuria, y dirías que es un lugar con alma propia.

En la entrada hay una verja, y tras ella, dos perros. Como buenos guardianes, avisan de nuestra llegada desde lejos. Lo hacen de forma educada. No ladrando desesperados, sino como si quisieran simplemente decirle con total tranquilidad a los dueños que alguien había llegado.   Continue reading “Casa nova del Pont”

Aigües obertes

CASTELLANO

Un cop més els esdeveniments s’amunteguen força més ràpid que la velocitat amb que arriben els posts. Idees, histories i pensaments a mig escriure que mai no acaben de sortir del forn a temps. Hi ha coses que potser poden esperar però hi ha d’altres que no i acaben avassallades per nous successos. Ja m’ha passat abans i al final allò que volies compartir queda sense pujar a l’escenari.

Ara, tampoc no us imagineu res transcendental la majoria de vegades són només petites ximpleries que ens trobem al camí i que no volem oblidar dins d’aquest viatge.   Continue reading “Aigües obertes”