Quanto mi paghi…

CASTELLANO

… per fare sesso con me? Estem a la cuina del meu pis. Acaba de dutxar-se i la seva roba bruta dóna voltes a la rentadora (encara que la pudor densa i apegalosa d’aquesta s’ha quedat enganxada arreu del pis fora de la màquina). Jo vaig preparant esmorzar. Aquest matí he sortit de casa a dos quarts de vuit, ara toquen les deu i encara no he menjat res. —Quanto mi paghi per fare sesso con me?, torna a demanar. Trigo un parell de segons a encaixar la pregunta —mateix temps que trigo a avaluar les meves possibilitats si la situació capgirés vers un desenllaç violent— i quan ho faig, m’adono que és el moment de posar les coses al seu lloc.   Continue reading Quanto mi paghi…

Metamorfosi

CASTELLANO

Per primera vegada després de més de tres mesos em toca pagar un compte assegut a la taula d’un restaurant. Som quatre, els uns al costat dels altres al voltant d’una tauleta de terrassa on hem xerrat, rigut, begut i compartit tapas i postres. Passo la targeta pel datàfon i seguidament em concentro a desar-la novament dins del meu moneder. En aixecar la vista un altre cop vers la resta de comensals amb qui comparteixo… Metamorfosi.   Continue reading “Metamorfosi”

Osteosíntesi

CASTELLANO

‘Vamos a comenzar…’ sento. I tan ràpid com aquella ‘r’ és empesa fora de la boca del doctor, a la cara dorsal de la meva mà dreta s’obre un tall mut i carmesí que la recorre tot just per sobre de l’os metacarpià que ara es disposen a reparar, com si la frase mateixa fos la fulla del bisturí.   Continue reading “Osteosíntesi”

 Hannover 03/06: ​ Declassified 

CASTELLANO

Una setmana enrere la gent preguntava: Què, ja esteu preparats per anar a Hannover?, i això és quelcom que es va quedar sense resposta per aquí al blog. I ara que ja hem tornat, la pregunta és: I, com va anar per Hannover?

En aquest respecte, de segur que cadascun dels tres té una visió diferent. La meva, aquesta setmana que ha seguit a la cursa, va per aquí:   Continue reading  Hannover 03/06: ​ Declassified 

10 km de lectura

CASTELLANO

No sempre és així però la veritat és que entre el dissabte passat i aquest hauríem pogut escriure unes quantes entrades del nostre camí a Hannover. Però entre una cosa i una altra no ho acabem fent i els pensaments i sensacions del moment acaben difonent-se i perdent la seva intensitat (i amb això, també la sempre relativa importància que atorguem a les petites coses que ens van passant).   Continue reading “10 km de lectura”

“Ja no tens excusa per caure”

CASTELLANO

És el que em va dir el Carlos dos diumenges enrere en vista dels progressos que anàvem fent. Jo, per descomptat, no ho veia així de clar. A més, en més d’una ocasió hem sentit ―d’ell mateix i de més d’algun altre assidu al canal― un “qui mai no ha caigut no és un veritable piragüista…” o quelcom semblant. Per tant, si estem aquí aspirant a això darrer, certa contradicció hi havia entre una cosa i l’altra.   Continue reading “Ja no tens excusa per caure”

San Silvestre 2017

Hoy no son Nicolau ni Guayasén los encargados de escribir, sino otra lokita de las que los ha acompañado en alguna que otra de sus aventuras.

Para los que no me conocéis, no soy una gran deportista. Sí, también practico Touch, aunque no se me da demasiado bien, pero desde siempre me ha gustado mucho el agua y es en este medio donde se centra la experiencia vivida hoy.   Continue reading “San Silvestre 2017”

35 mil·límetres

CASTELLANO

El següent és un conjunt d’instantànies que vaig prendre durant el viatge però que fins ara no havia portat a desenvolupar. Moltes d’elles només estaven a l’espera de clicar “Publish”, a d’altres els he hagut de retocar una mica el color i a un parell de negatius els hi calia ajustar un mica la nitidesa abans de treure’ls del bloc de notes del mòbil (així i tot, alguns encara estan desenfocats).

I, bé, abans que el rodet es quedés oblidat a la prestatgeria de la porta de la nevera, m’he estimat més portar-ho a revelar.   Continue reading “35 mil·límetres”

A vosaltres!

Ja anem de tornada a casa i en un vol de dues hores i poc desfarem el que ens va prendre 19 dies en bici. Per costum, vaig gravant el trajecte al Komoot.

De Barcelona vam sortir tres en bicicleta i ara som 8 els que tornem en avió. M’ho penso i és una bogeria. Al Pedro, ja sabeu, el vam deixar a Portsmouth després de creuar tota França amb ell perquè pogués continuar amb vacances més “normals”, i a nosaltres a Killarney ens esperava un grup de 8 entre amigues, amics i família. Tots plegats van arribar a Irlanda des de Barcelona i Canàries un dia abans de la nostra cursa per estar allà amb nosaltres. Res d’això hauria estat possible ni igual sense vosaltres.   Continue reading “A vosaltres!”