Nota mental

CASTELLANO

El d’avui és un post curtet però no menys emocionant (bé, des del confort d’aquí on us trobeu potser no us resulti emocionant però, i creieu-me, ha estat una gran bona sorpresa).  

Sempre que vaig al canal torno a casa amb algun parell de notes mentals que mai no sé si acabaran en un post o no. Entre els apunts que tinc, hi ha una col·lecció dedicada als canvis o coses que veig es van succeint al canal a mesura passen les setmanes i deixem enrere els mesos freds. Són de diferents dies i de dates que ja no recordo. Fins ara tenia:

Ja han obert el cable-sky que hi ha al fons del canal per a la gent que practica wakeboard. Ells contents. A nosaltres això ens talla el canal als 700 metres i de pas els wakeboardistes ens generen onades amb les quals costa de lluitar   |   L’aigua ha anat guanyant transparència i comences a veure més el fons. Segons ens han explicat això és perquè amb el canvi de temperatura es moren uns microorganismes (algues del fons o quelcom per aquí) que seria el que li dóna aquell aspecte més tèrbol els mesos d’hivern, tot i que també m’han dit que potser sigui que amb les bones temperatures reviscoli un segon microorganisme que es mengi al primer. Però vaja, no he trobat resposta al respecte a internet   |   A les primeres hores del matí que és quan fa menys vent el canal està dominat per la rectilínia velocitat dels que fan rem. Els piragüistes, més romancers, comencen a arribar cap a les 9.00 h – 10.00 h   |   Al canal navega tothom: avui organitzaven un campionat de “RG-65” segons ha arrancat a explicar-me amb entusiasme uns dels participants al moll. Amb els simples K1, K2 i K4 (denominació dels kaiaks segons el seu nombre de palistes) al cap, RG-65 era un nom que m’imposava i generava estranyesa en saber que aquest tipus d’embarcació només requeria mig metre de fondària per navegar quan les nostres (K1) necessiten mínim tres per competir en condicions. Clar… no estic al dia, la sorpresa ha estat meva en saber que es tractava d’una regata de velers per… radiocontrol classe RG-65   |   Comencen a arribar els primers visitants ocasionals: avui un grup de nenes i nens d’escola fent una activitat de lleure en bot   |   Un paddle surf a l’aigua   |   A la fauna que ens acompanya habitualment ara se suma el so i el vol de les fugisseres orenetes que arriben en grapats com perdigons   |   Ens creuem amb els primers pares lluitant amb els rems per portar la barca de lloguer ―i la família― de tornada al moll   |   Quan cau la nit els ratpenats s’apoderen del cel i els mosquits de la superfície de l’aigua   |   Del 12 al 15 d’abril (i la setmana prèvia pels preparatius) ens tanquen el canal perquè tindran lloc unes proves de piragüisme classificatòries per a no sabem ben bé el què i només l’obriran a públic abans de les 8.30 h del matí i passades les 18.00 h de la tarda   |  Per aquí algú ha començat a canviar el plomatge perquè a l’aigua està ple de plomes tendres   |   I així…

Però vaja… no res se sortia de l’ordinari com per a explicar-vos-ho. Fins avui.

Contrastant amb la tarda freda, encapotada i ressacosa de xàfecs primaverals que ens va acompanyar ahir dissabte amb el Pedro al canal (i a totes les i els piragüistes d’arreu del món que portaven la jornada sencera sota la pluja participant en les esmentades classificatòries que ara m’assabento són per a guanyar-se un lloc als Jocs Olímpics de la Joventut (14 a 18 anys) que se celebraran a Buenos Aires l’octubre d’enguany i que tenen al canal engalanat com al seu millor moment d’aquell omnipresent any ‘92), la tarda d’avui convidava més: el vent que bufava s’havia emportat els núvols del matí i brillava el sol.

En posar la piragua en l’aigua ho he notat però no he volgut creure-m’ho del tot. A més, la situació no estava com per a recrear-me en subtileses: igual que aquests darrers quatre dies interromputs pel classificatori, un cop més donaven les 19.00 h i el moll estava a vessar de gent que havia esperat ansiosa ―gairebé rabiosa― aquest moment del dia per poder entrar a l’aigua una vegada finalitzades les proves d’aquestes maleïdes famoses classificatòries olímpiques que els hi impedia utilitzar el canal com de costum. Entre d’altres, pel moll voltava en Carlos a qui fa temps que no veia i tot l’equip de piragüistes del club del canal junt amb el qual em disposava a sortir a l’aigua. Per tant, valia més concentrar-se.

Un cop en marxa però ―i mullant-me com em mullo sempre (no per bolcar però per l’aigua que em rego a sobre amb el rem)―, allò que fa una estoneta m’havia semblat una equivocació insistia ara que li prengués atenció. Primer em cau una gota i em sembla estrany. Després una altra i torno a sentir el mateix. Després de la vuitena, l’onzena i subsegüents fins a acabar la sessió, ja no podia estar equivocat:

Nota mental:
Som a 15 d’abril i avui l’aigua del canal està calenta.

Això. No podia anar-me’n al llit sense deixar-ho escrit (llàstima que en Pedro ja no té el costum de perdre l’equilibri perquè ara sí que ve de gust).

Resum de la jornada: 14,5 km non-stop a 7,8 km/h. Per fi anem millorant i bé perquè Hannover està només a 49 dies de distància (ara únicament ens falta posar-nos a córrer, muntar en bici, esbrinar si encara entrem als nostres neoprens i anar regularment a nedar. Vaja, que anem sobradíssims!). Kohn Hanofa!!!

Advertisements

One thought on “Nota mental

  1. Qui sap, sap i qui no… té amigues que fan un pehacde! Aquí un aclariment amb relació a allò del que jo no vaig poder trobar resposta a internet: l’augment de la transparència de l’aigua del canal a mesura que arriben els mesos més càlids.

    Nicolau!

    Et redacto una mica millor la resposta al post q x whatsapp no m’he explicat gaire.

    Tots els organismes vius (plantes, animals o microorganismes) tenen uns rangs de pH, temperatura (T), oxigen, etc. òptims per viure. El cas de la T és molt evident, ja que tota l’activitat biològica es dispara quan comença a pujar a la primavera. En el cas dels llacs, lo que passa és que durant la tardor-hivern (amb precipitacions, vents, etc) hi ha una barreja amb el fons (on hi ha sedimentats tots els organismes que han mort i on es donen processos de descomposició). Amb l’augment de les temperatures els organismes fotosintètics (plantes i algues) troben el seu “Edèn” perquè hi ha molts nutrients provinents d’aquesta barreja i lo que fan és consumir-los: disminueix la matèria orgànica (i com a conseqüència la terbolesa, per això la veus més clara) i els microorganismes al·lòctons (com els microorganismes fecals) moren més ràpidament i sedimenten al fons. Si la massa d’aigua és profunda la diferència de temperatura entre la superfície i el fons crea capes (estrats) de diferent densitat que es trencaran a la tardor. En el cas del mar hi ha estratificació però perquè et facis una idea, la diferència d’activitat biològica deguda a la temperatura fa que en mars tipus el Mediterrani, o el Carib tinguem aigües molt més transparents que a l’Atlàntic o el mar Negre.

    No sé si t’he aclarit alguna cosa o t’he liat més 😛

    Doncs, a mi sí que m’ha aclarit coses! I d’altres al·lòctones m’han deixat una miqueta preocupat… Que qui escriu? La veritat hauríeu de reconèixer la seva mà perquè ja s’ha passat amb sa ploma per aquí pel blog (San Silvestre 2017) i abans també.

    Like

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s