Dos en uno i Mas Meric

El que va passar ahir va començar a gestar-se tan sols un parell d’hores abans de sortir. Dins meu, la idea no em desagradava del tot, era directament quelcom que no havíem fet mai i tampoc no em semblava del tot fora del nostre abast però al mateix moment, i dins meu també, sabia que simplement no era el que tocava fer.

Continue reading “Dos en uno i Mas Meric”

Advertisements

Vinga McGregor!

La veritat no tinc gaires ganes d’escriure però crec que és el que toca ―i ajuda a passar el temps aquí a la sala d’espera―. Ha estat poca cosa però igualment l’exercici que fas desfent la cadena dels petits successos que van portar fins aquell punt resulta inevitable.   Continue reading “Vinga McGregor!”

A viva voz

CASTELLANO

Dilluns passat intentava pensar en tot el que s’ha anat succeint derivat d’aquesta idea i em costava posar ordre al quadre general. Hi ha de tot: Llocs, batalletes, nova gent, secrets, menjars, plans per fer, riures, anècdotes, hores i hores de xerrades, espontanis del moment, etc. i etc. Em costa diferenciar i classificar què neix d’aquí i què no. És cert que tampoc no cal fer-ho però sento que, d’alguna manera, és la forma de fer participar als que ens acompanyen des de lluny (perquè per aquí als amics ja els tenim avorrits i avorrides amb el mono-tema. Sort de vosaltres però!).   Continue reading A viva voz

Aigües obertes

CASTELLANO

Un cop més els esdeveniments s’amunteguen força més ràpid que la velocitat amb que arriben els posts. Idees, histories i pensaments a mig escriure que mai no acaben de sortir del forn a temps. Hi ha coses que potser poden esperar però hi ha d’altres que no i acaben avassallades per nous successos. Ja m’ha passat abans i al final allò que volies compartir queda sense pujar a l’escenari.

Ara, tampoc no us imagineu res transcendental la majoria de vegades són només petites ximpleries que ens trobem al camí i que no volem oblidar dins d’aquest viatge.   Continue reading “Aigües obertes”

Pluja, trons, calamarsa i ens estem mal acostumant

CASTELLANO

Després d’un cap de setmana sense bici, el recent passat ens vam tornar a pujar als nostres estimats sellons. A diferencia del viatge a Palamós, aquest cop preteníem mantenir-nos prop dels 100 km sense fer 50 km de més. És a dir, l’objectiu principal era: No perdre’ns i, per descomptat, no acabar dins d’una autopista.   Continue reading “Pluja, trons, calamarsa i ens estem mal acostumant”

“Nicholau, he tingut una mala idea”

CASTELLANO

Del que vam fer diumenge passat (19 de març) només us deixo un resum de detalls tècnics. Per a la resta i les sensacions de l’aventura, deixo obert el post i que sigui Guayas qui les expliqui. La meva part ja la sé i és clar que la seva per res va estar una mala idea. A marxa forçada sí, però no deixem d’aprendre.   Continue reading “Nicholau, he tingut una mala idea”

Comprar uns culots ja!

CASTELLANO

Eren prop de les 11.20 h del matí i, mentre ells pedalaven per amunt de les nostres possibilitats, perdíem de vista al nou grup d’amics que havíem aconseguit tan sols un parell d’hores abans.

Això pot sonar negatiu però definitivament no ho és, per que la d’ahir va estar per a nosaltres una jornada de gran profit!.   Continue reading “Comprar uns culots ja!”

El primer revés…

CASTELLANO

Per aquesta nova entrada ja tenia títol i no era aquest. Tampoc no ho era el tema.

Ahir vam tenir el primer contrapeu –sí… la primera gran punxada– d’aquest viatge: Ens vam assabentar que el dia en que es celebra el Hardman distància ironman (el 19 d’agost) no és el mateix dia en que es corre la distància olímpica per equips…   Continue reading “El primer revés…”