A vosaltres!

Ja anem de tornada a casa i en un vol de dues hores i poc desfarem el que ens va prendre 19 dies en bici. Per costum, vaig gravant el trajecte al Komoot.

De Barcelona vam sortir tres en bicicleta i ara som 8 els que tornem en avió. M’ho penso i és una bogeria. Al Pedro, ja sabeu, el vam deixar a Portsmouth després de creuar tota França amb ell perquè pogués continuar amb vacances més “normals”, i a nosaltres a Killarney ens esperava un grup de 8 entre amigues, amics i família. Tots plegats van arribar a Irlanda des de Barcelona i Canàries un dia abans de la nostra cursa per estar allà amb nosaltres. Res d’això hauria estat possible ni igual sense ells.   Continue reading “A vosaltres!”

Advertisements

Stotan: Casi nunca llegué, pero llegamos!

Esta es una entrada doble, una parte para hablar de Stotan, una palabra mágica y una segunda sobre la realidad sin filtros de luz ni cambios de palabras para que las cosas parezcan lo que no son.

De muy pequeño leí un libro del que nunca he podido averiguar el título. Lo he intentado buscar varias veces y no he conseguido ni acercarme con las pocas cosas que recuerdo de él. En concreto una palabra y un único concepto que se me quedó grabado: Stotan. El resto son sólo sombras e ideas borrosas traídas desde mi infancia.   Continue reading “Stotan: Casi nunca llegué, pero llegamos!”

The Ironman. Why now?

CATALÀ | CASTELLANO

Well, that’s a tricky question and it has lots of answers.

The simple one, goes like this:

In our illogical journey here, at some point during one of the uncountable and profound brainstorming sessions that Guayas and I have held while going training, we stated that before going for the Ironman we should have done, at least and by separate, one race equivalent to each of the three proves that complete an Iroman challenge.   Continue reading “The Ironman. Why now?”