Probabilitats, sincronisme i sincronicitat

CASTELLANO

Surts de casa a les 17.14 h. Saps que és tard i que tu prefereixes els matins però no vols esperar-te a demà. Vols anar-hi igualment. En sortir, revises els horaris al mòbil: el tren passa per Sants a les 17.36 h i arriba a Castelldefels a les 17.55 h. Fas càlculs i estimes que a les 20.00 h hauràs acabat. Fas el recorregut fins a l’estació en bici. Ara ja estàs al tren en moviment. És dels que tenen dues plantes. Acomodes la bici intentant que no obstrueixi les sortides i tu seus a les escales. Al mòbil vas llegint un PDF que triga a carregar. Quan de reüll el veus passar pel teu davant no aixeques el cap, però saps que és ell.  

Ho saps perquè continua igual d’accelerat i dient coses a l’aire. Vol cridar l’atenció. Torna a passar davant teu un segon cop. Vol interactuar. Li prens atenció però la justa. Et pregunta pels lavabos i li dius que no saps, que segurament estan a l’altre vagó. Marxa. Torna. Vol xerrar. Està visiblement alterat i no et queda una altra: acabes dedicant-li tota la teva atenció. La seva actitud d’entrada és agressiva. Et parla fort i et mira fixament. Et diu que si tens un problema amb ell que l’hi diguis que el podeu arreglar al mateix moment. Li dius que no, que no tens cap problema amb ell. Li dius que has d’estudiar i tornes a la pantalla del mòbil. Ell et diu que també ha d’estudiar però que tu més que ell perquè ets més huevón que ell. Fins ara no havies reparat en el seu accent. Afines l’oïda però és força neutre i no saps d’on és. A tu et semblava que era d’aquí però aquest huevón a una “v” ben marcada et fa pensar. Et demana un euro, li dius que no tens. Torna a marxar i tu tornes al PDF.

Torna a tu. Ara vol vendre’t una T-10 de 2 zones nova per 5 euros. Li dius que no la necessites. Et pregunta si saps quan val això i li dius que 20 amb 10 perquè ho pots llegir al mateix tiquet que t’està ensenyant ben a prop de la cara. Li dius que no, gràcies, que no et cal. Marxa cridant i ensenyant el tiquet per trobar un altre comprador.

Torna. Ara et demana disculpes. Et diu que des que us heu creuat a l’andana a l’estació de Sants es pensava que t’estaves rient d’ell. Li dius que no, que no passa res i afegeixes que certament no havies vist ni sabies qui era la persona que havia sortit corrent per la qual t’havia demanat allà mentre esperaves el tren. Insisteix amb les seves disculpes. Vol que sàpigues que són de debò. Estreny la teva mà. Ho fa fort. Et fa una abraçada. Et parla de prop. Et mira als ulls. Et posa a prova.

Ara, es recolza contra la porta i es fixa en la bici. Et diu que és bona. Que són cares. Intenta encertar el preu. Li dius que menys. Et pregunta si és de carboni o alumini. Li menteixes, li dius que d’alumini. T’explica que un amic seu es va comprar una carboni. Diu un preu que li sembla exorbitant però després rectifica i diu un preu que li sembla més sensat. Li dius que sí, que potser, que per Wallapop es poden trobar bones ofertes. Ell està d’acord però repara que has d’anar amb comptes si no vol que t’enredin.

La següent estació és la seva. Veus que no ha pogut vendre el tiquet per 5 euros perquè encara el du a la mà. Abans de baixar torna a tu. S’inclina per quedar a la teva altura que seus a les escales i acosta la seva cara a la teva. T’agafa amb un braç per darrere coll. Et diu que ets bona persona. Ho repeteix dues o tres vegades. Que ets bona persona perquè ningú més no li pren atenció, que els altres no li parlen o que s’allunyen corrent com aquell a Sants. Et diu que ell només val per anar a la presó però que tu, que tu ets bona persona. Torna a estrènyer-te la mà. Torna a fer-te una abraçada i torna a clavar els seus ulls als teus amb una mirada que et travessa. Uns ulls rodons, petits i foscos que floten perduts dins d’unes òrbites ben marcades i una cara xuclada. Baixa.

No hi penses gaire. La veritat, vols tornar al PDF i acabar la lectura abans d’arribar. El tren es posa en marxa.

Al moment, una nova estació. T’aixeques i mous la bici per agilitzar el pas d’una família amb un cotxet. No tens un bon angle però el que veus fora no ho reconeixes com la teva parada. Tampoc no t’esforces gaire, és només la segona o tercera vegada que el tren s’atura i fins a Castelldefels són unes quantes parades. Et quedes al tren. Recolzes la bici contra una de les portes i puges a la segona planta. Seus on estava la família del cotxet. Tornes al PDF.

A l’estona, una parella apareix al replà prop la porta preparant-se per baixar a la pròxima estació. Des de la distància del teu seient els hi fas uns senyals amb el dit per intentar esbrinar si a la següent parada les portes s’obriran per l’esquerra o la dreta. Vols saber si has de moure la bici o no. Són turistes. Per l’expressió de la seva cara saps que no han entès la teva mímica. De fet, pareix que t’han malentès i, per alguna raó, pressionen un botó que hi ha al costat de la porta. A l’instant, s’adonen que han fet quelcom que no tocava. Sembla com si la porta hagués perdut la pressió de l’aire del sistema de tancament. Ara va com mig solta i amb la velocitat del tren fa un soroll i una vibració que abans no. Dónes per fet que amb el tren en marxa és impossible que s’obri però per si de cas t’apropes a la bici. Tornes a seure a l’escala i ara la portes agafada. Aquí estàs quan de sobte veus el mar a través del cristall. A l’instant ho tens clar: t’has passat. A tota velocitat, ara veus com, sense aturar-se, el tren deixa enrere un cartell d’estació que diu “Garraf”. T’adones que aquest és un tren exprés d’aquells que no para a totes les estacions. No queda una altra, la teva parada era de la del cotxet. Ara estàs creuant uns túnels. Ja saps on s’aturarà. A les 18.10 h arribes a Sitges, 15 km, dos pobles i tres estacions més enllà que la teva.

Canvies d’andana. Sis minuts per al pròxim tren. Suficient perquè la idea de tornar directe a Barcelona presenti seriosament els seus arguments.

Finalment, acabes sortint de l’aigua 10 minuts abans de les 21.00 h. Fa més de mitja hora que el sol s’ha post. Com no miris el cel vers l’oest, la nit ja és força fosca i la superfície del canal negra. El moviment de l’aigua allarga i distorsiona els reflexos de les llums dels voltants. Tu no hauries continuat de no saber que en Pedro i en Guayas ja havien sortit de l’aigua de nit tancada en alguna oportunitat. En arribar al moll atures l’app que registra el teu recorregut. Per una miqueta has aconseguit distanciar-te dels 6,6 km/h de mitjana que venies fent als 10 km. Aquest cop has rascat 200 metres més per hora. 11,8 km en una hora i 43 minuts. 6,8 km/h. No has caigut. No t’has enrampat. No t’han entrat ganes d’anar al lavabo. No t’has avorrit. Si hi hagués llum, hauries continuat.

En la foscor, tornes la canoa al seu hangar que ara et sembla tètric. Fora, un gos borda en sentir el teu tragí. Tens part de la roba mullada i tens fred però fas tot amb calma. Fa estona ja que tot el que tenies planejat s’ha anat dilatant en el temps. Te’n vas a les dutxes.

Desfàs en bici el camí del canal fins a l’estació. Arriba el tren. T’apresses per entrar a un vagó però veus que dins ja hi ha un ciclista en aquella porta. Cuitadament, corres amb la bicicleta al següent carro. Puges d’un bot. Poses cara de sorpresa. Assegut al seient més proper de la porta et trobes a un company d’universitat. L’alegrament és compartit. Junt amb la seva companya, tornen a Barcelona d’un improvisat diumenge de platja a Sitges. El darrer cop que us vau veure va ser a l’octubre de l’any passat i des de cap any que intercanvieu infructuosos whatsapps per tal de quedar. Tres mesos i fins ara no heu pogut coincidir. En alguna oportunitat, en Pedro t’ha explicat que aquests trobaments són simplement qüestió de probabilitats, res més. El viatge de tornada és distret. Tots tres baixeu a Sants. En acomiadar-vos, us torneu a prometre de quedar.

Arribes a casa a les 22.25 h. Tens gana. Cuines. Quan per fi has acabat de sopar se’t creua pel cap la pregunta que en Pedro et va fer dos dissabtes enrere quan vau anar al canal tot i la pluja i el fred d’aquella tarda: “¿Crees que valió la pena haber venido?” La resposta és la mateixa: “Sí.”

Captura de pantalla 2018-04-04 a les 1.51.42
Fins i tot els ànecs feien vaga aquella tarda:
Al canal amb pluja el dissabte 24 de març (quatre entrenaments enrere).
Whatsapp_24-03
Darrerament, dels tres, qui tira del carro és en Pedro.
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s