A viva voz

CASTELLANO

Dilluns passat intentava pensar en tot el que s’ha anat succeint derivat d’aquesta idea i em costava posar ordre al quadre general. Hi ha de tot: Llocs, batalletes, nova gent, secrets, menjars, plans per fer, riures, anècdotes, hores i hores de xerrades, espontanis del moment, etc. i etc. Em costa diferenciar i classificar què neix d’aquí i què no. És cert que tampoc no cal fer-ho però sento que, d’alguna manera, és la forma de fer participar als que ens acompanyen des de lluny (perquè per aquí als amics ja els tenim avorrits i avorrides amb el mono-tema. Sort de vosaltres però!).  

Impossible d’imaginar tot això a principi d’any i tampoc no m’ho hagués cregut si algú m’ho hagués explicat. I aquí imagino està la gràcia de cada nou any: Sorprendre’s.

Clar, on comença la idea depèn des d’on ho mirem. Si trobem l’origen en aquell cas hipotètic “d’un dia fer un Ironman”, llavors sí que ha corregut aigua sota el pont –moltíssima i de tots els colors– i aquí sí que ja és gairebé impossible reconstruir el trencaclosques. Jo prefereixo pensar en l’origen des d’aquell xat de finals de gener quan el Guayas va posar les cartes sobre la taula i ens la vam jugar amb aquest all-in fins a Killarney. Tot i així, ha corregut molta aigua sota el pont.

Intentant separar llavors, atenc al que la gent que coneix del pla pregunta en general: “¿Y qué, cómo van los entrenamientos?”.

Doncs la veritat, és que entrenaments-entrenaments no diria que estem fent. Això no sé si és millor explicar-ho o no, però no, no tenim un pla d’entrenament estructurat. Ni de gimnàs, ni fora d’ell. No ens estem preparant per millorar cap registre (vaja, és que ni el tenim i tampoc no és la idea). Tinc perdut per aquí un Excel (infinit i amb lletra mida 7 punts) d’un pla d’entrenament diari de preparació per a un Ironman que fa temps em van passar i certament és una bogeria. Definitivament no és el que estem fent nosaltres.

Nosaltres simplement volem tenir el cos preparat per gaudir del trajecte i no estar cruixits al final de cada jornada (ni al final de 20 seguides, ni al final del Hardman –que ho estarem igualment–). Per a mi, la idea és estar acostumats al que serà un recorregut de llarga distància i, a la nostra manera, és el que crec estem fent. És clar que hi ha moltes incògnites pel camí però tan-tan ingenu no crec que sigui (o igual sí…) i diria que més o menys preparats estem. Encara, i fins al darrer dia, tenim molta feina per fer però diria que la massa mare hi és.

Llavors què és el que fem?. Doncs aprofitar els espais lliures de cap de setmana per a fer-nos treballar unes quantes hores principalment sobre la bici. Entre setmana no diré que anem a nedar, però és el pla. I de córrer… bé, fins ara, ens ho muntem per separat.

Aquí la part entretinguda: Al dia d’avui els pedals ens han portat a conèixer una mica més el país (o millor dit el seu mapa enllaçant poblats i nuclis urbans): Tibidabo, Sant Cugat, el Maresme, Mataró, La Roca del Vallès, el Besòs, Vidreres, Lloret de Mar (sí, gràcies…), Llangostera, Tossa de Mar, Platja d’Aro, Sitges, Moja, Vilafranca del Pedenés, Cervelló, Font del Carinyo, Sant Pol de Mar, Girona, Montjuïc amunt i a baix, Olot, Montagut i Oix, Besalú, Figueres, Castellfollit de la Roca, el parc natural Montnegre i el Corredor, Òrrius, el Llobregat, Martorell, Olesa i Monistrol de Montserrat, etc, etc… Tots recorreguts que es fan o desfan en un tancar i obrir d’ulls si vas amb cotxe o tren però que en bici ens representen bones jornades de quatre i més hores llargues de moviment. Una mica per a la tranquil·litat del Guayas (perquè l’altre dia li vaig dir que només portàvem acumulats uns 600 km de bici) entre recorregut i recorregut, des del 29 de gener ja sumem 900 km en dues rodes. I sí, els pantalons comencen a quedar-nos una mica més estrets.

Clar, però més enllà d’arribar a Killarney per terra, el Hardman també va de córrer i nedar. En aquí, certament ens estem enganxant més els dits però alguna cosa anem fent: Pels carrers de la ciutat ens distanciem una mica i mentre jo tinc el temps per sumar kilòmetres a peu –uns 270 km registrats des del començament de març–, el Guayas no veu l’hora de poder desfer-se d’unes dolències als peus que li impedeixen sortir a gastar les soles de les vambes. Pel que fa la natació, continua sent allò que portem més fluix (un parell de sortides i deixem de contar) però per alguna raó sentim que no la portem tan malament (i allò sí que és un problema…). Sort un cop més la Míriam que ahir ja ens va posar hora per baixar avui a la platja i estar llestos per moure els braços una estona.

Nombres més, nombres menys, això no va de posar-se estrelles, els deixo aquí per a les curioses i curiosos que volen saber com ens estem –o no– preparant. Algú es quedarà més tranquil i algú altre molt més preocupat o preocupada encara. Nosaltres a la cresta de l’onada i més motivats que mai. De fet, d’haver sabut tot això abans, no hagués trigat tant a prendre la decisió.

Doncs sí i a viva veu, un any genial!. 🙂

20170416_201029_MOD
20170401_152409
20170422_171822
20170422_170639
20170416_135740
20170416_144410
20170422_163825
20170416_151229
20170502_201736
20170422_174052
20170416_110745_MOD
20170401_193022
20170425_203059
20170413_192357
20170417_114927
IMG-20170417-WA0018
IMG-20170417-WA0026_MOD
20170416_103835
20170416_224355
IMG-20170402-WA0013_MOD
20170430_192631
20170430_173201_MOD
20170401_155944
IMG-20170417-WA0020
20170416_185315

Whatsapp-leak_02-12-16
Encara faltava per aquell xat del 27 de gener amb el Guayas però, cadascun per la seva banda, la idea la teníem clara. Whatsapp leak d’una xerrada meva amb el Max el 2/12/2016.



––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
CASTELLANO

A viva voz

El lunes pasado intentaba pensar en todo lo que se ha ido sucediendo derivado de esta idea y me costaba poner orden al cuadro general. Hay de todo: Lugares, batallitas, nueva gente, secretos, comidas, planes por hacer, risas, anécdotas, horas y horas de conversa, espontáneos del momento, etc. y etc. Me cuesta diferenciar y clasificar qué nace de aquí y que no. Es cierto que tampoco hay que hacerlo pero siento que, de alguna manera, es la forma de hacer participar a los que nos acompañan desde lejos (porque por aquí a los más cercanos ya los tenemos aburridos y aburridas con el mono-tema. ¡Suerte de vosotros por eso!).

Imposible de imaginar todo esto a principio de año y tampoco me lo hubiera creído si alguien me lo hubiese contado. Y aquí imagino está la gracia de cada nuevo año: Sorprenderse.

Claro, donde empieza la idea depende desde donde la miramos. Si encontramos el origen en aquel caso hipotético de “un día hacer un Ironman”, entonces sí que ha corrido agua bajo el puente –muchísima y de todos los colores– y aquí sí que ya es casi imposible reconstruir el rompecabezas. Yo prefiero pensar en el origen desde aquel chat de finales de enero cuando Guayas puso las cartas sobre la mesa y nos la jugamos con este all-in hasta Killarney. Aún así, ha corrido mucha agua bajo el puente.

Intentando separar entonces, atiendo a lo que la gente que conoce del plan pregunta en general: “¿Y qué, cómo van los entrenamientos?”.

Pues la verdad, es que entrenamientos-entrenamientos no diría que estamos haciendo. Esto no sé si es mejor explicarlo o no, pero no, no tenemos un plan de entrenamiento estructurado. Ni de gimnasio, ni fuera de él. No nos estamos preparando para mejorar ningún registro (vaya, es que ni lo tenemos y tampoco es la idea). Tengo perdido por aquí un Excel (infinito y con letra tamaño 7 puntos) de un plan de entrenamiento diario de preparación para un Ironman que hace tiempo me pasaron y ciertamente es una locura. Definitivamente no es lo que estamos haciendo nosotros.

Nosotros simplemente queremos tener el cuerpo preparado para disfrutar del trayecto y no estar llenos de agujetas al final de cada jornada (ni al final de 20 seguidas, ni al final del Hardman –que lo estaremos igualmente–). Para mí, la idea es estar acostumbrados al que será un recorrido de larga distancia y, a nuestra manera, es el que creo estamos haciendo. Está claro que hay muchas incógnitas por el camino pero tan-tan ingenuo no creo que sea (o igual sí…) y diría que más o menos preparados estamos. Todavía, y hasta el último día, tenemos mucho trabajo para hacer pero diría que la masa madre está.

Entonces, ¿qué es lo que hacemos?. Pues aprovechar los espacios libres de los fines de semana para hacernos trabajar unas cuántas horas principalmente sobre la bici. Entre semana no diré que vamos a nadar, pero es el plan. Y de correr… bien, hasta ahora, lo hacemos cuando podemos y por separado.

Aquí la parte entretenida: Al día de hoy los pedales nos han llevado a conocer algo más el país (o mejor dicho su mapa enlazando poblados y núcleos urbanos): Tibidabo, Sant Cugat, el Maresme, Mataró, La Roca del Vallès, el Besòs, Vidreres, Lloret de Mar (sí, gràcies…), Llangostera, Tossa de Mar, Platja d’Aro, Sitges, Moja, Vilafranca del Pedenés, Cervelló, Font del Carinyo, Sant Pol de Mar, Girona, Montjuïc amunt i a baix, Olot, Montagut i Oix, Besalú, Figueres, Castellfollit de la Roca, el parc natural Montnegre i el Corredor, Òrrius, el Llobregat, Martorell, Olesa i Monistrol de Montserrat, etc, etc… Todos recorridos que se hacen o deshacen en un abrir i cerrar de ojos si vas en coche o en tren pero que en bici nos representan buenas jornadas de cuatro y más horas largas de movimiento. Un poco para la tranquilidad de Guayas (porque el otro día le dije que sólo llevábamos acumulados unos 600 km de bici) entre recorrido y recorrido, desde el 29 de enero ya sumamos 900 km en dos ruedas. Y sí, los pantalones comienzan a quedarnos un poco más apretados.

Claro, pero más allá de llegar a Killarney por tierra, el Hardman también va de correr y nadar. Aquí ciertamente nos estamos pillando más los dedos pero algo vamos haciendo: Por las calles de la ciudad nos distanciamos un poco y mientras yo tengo el tiempo para sumar kilómetros a pie –unos 270 km registrados desde el inicio de marzo–, Guayas no ve la hora de poder deshacerse de unas dolencias a los pies que le impiden salir a gastar las suelas de las zapatillas. Y en lo que respecta la natación, continúa siendo lo que tenemos más flojo (un par de salidas y dejamos de contar) pero por alguna razón sentimos que no la llevamos tan mal (y ésto sí que es un problema…). Suerte una vez más de Míriam que ayer ya nos puso hora para bajar hoy a la playa y estar listos para mover los brazos un rato.

Números más, números menos, esto no va de ponerse estrellas, los dejo aquí para las curiosas y curiosos que quieren saber como nos estamos –o no– preparando. Alguno se quedará más tranquilo y otros mucho más preocupados o preocupadas todavía. Nosotros en la cresta de la ola y más motivados que nunca. De hecho, de haber sabido todo esto antes, no hubiese tardado tanto en tomar la decisión.

Pues sí y a viva voz, ¡un año genial!. 🙂

20170416_201029_MOD
20170401_152409
20170422_171822
20170422_170639
20170416_135740
20170416_144410
20170422_163825
20170416_151229
20170502_201736
20170422_174052
20170416_110745_MOD
20170401_193022
20170425_203059
20170413_192357
20170417_114927
IMG-20170417-WA0018
IMG-20170417-WA0026_MOD
20170416_103835
20170416_224355
IMG-20170402-WA0013_MOD
20170430_192631
20170430_173201_MOD
20170401_155944
IMG-20170417-WA0020
20170416_185315

Whatsapp-leak_02-12-16
Aún faltava para ese chat del 27 de enero con Guayas pero, cada uno por su parte, la idea la teníamos clara. Whatsapp leak de una conversa mía con Max el 2/12/2016.
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s